Excel.lent inauguració de la 39ena Olimpíada d’escacs

Després d’un llarg viatge, amb retards de vols i algunes corredisses per l’aeroport de Praga l’equip andorrà arribava a Khanty-Mansyisk als voltants de les 2:00 hora andorrana, les 6:00 hora local. El tràmit de visats i passaports va ser una mica llarg, però “normal” si tenim en compte la burocràcia russa i el fet que tots els passatges de l’avió, uns 190, arribaven de diversos països amb el mateix objectiu, participar en les olimpíades. És curiós compartir un vol amb passatgers companys del mateix esport i es que quan un girava el cap es podia trobar amb la Judith Polgar, Hikaru Nakamura o Boris Gelfand, per citar alguns dels mols jugadors de renom amb els que vam compartir seients.

20100919_07

Tots els membres de la delegació preparats per marxar del Principat...

Un cop recollides les maletes, (totes!), i passar els pertinents controls, ens vam trobar amb una noia russa que ens esperava; be, de fet i havia un noi o una noia com contacte de tots els països que arribaven. Daria es convertia així en la nostra “tutor” és a dir, traductora i acompanyant per qualsevol dubte o problema que poguéssim tenir. Després de les presentacions, a les 7:00 del matí, els membres de la selecció sense gairebé haver dormit ens vam dirigir amb bus, juntament amb altres delegacions, cap a l’hotel Seven Hills. Daria va aprofitar el viatge per repartir-nos les acreditacions i informar-nos dels horaris, tant de restaurant com de la inauguració, així com posar-nos al dia de tot allò referent a l’olimpíada que pogués ser del nostre interès.

20100920_02

L'hotel Seven Hills

L’hotel és correcte, malgrat que les habitacions són un tant petites, però ho compensa un bufet de menjar força ampli i bo, així que sembla que no passarem gana. Les instal.lacions, en canvi, són molt bones ja que es troba al costat d’un parc immens, però a uns 30 minuts a peu del centre de la ciutat i prop d’una hora de la sala de joc. Entre les seleccions que també es troben aquí allotjades hi ha Espanya, Holanda, Suïssa, Bolívia o Àustria. Cal a dir, però, que l’hotel principal és l’Olímpic, on es troba la majoria de jugadors i hi ha al voltant de 1200 persones.

Amb el tema del jet-lag hem aprofitat el matí per fer turisme i conèixer la ciutat, visitant el centre i alguns dels monuments més importants. És un lloc tranquil amb moltes zones verdes i enormes boscos afegits a una temperatura agradable ja que hem estat a prop dels deu graus.

La inauguració del torneig ha començat a les 21:30 hores i cal dir que en tot moment l’organització de tota la cerimònia ha estat un èxit ja que s’han coordinat molt be l’arribada de totes les seleccions, els àrbitres, congressistes i demés personal, evitant les aglomeracions i amb indicacions molt clares del lloc on es trobava tothom. Vaja, molt diferent a Dresden 2008 on la majoria de jugadors anaven perduts pel recinte i es van quedar sense sopar…

La posada en escena ha estat força espectacular i molt ben sincronitzada. De fet ha estat probablement una de les millors inauguracions fins el moment on s’ha conegut la cultura de la zona juntament amb diverses al.legories referents al nostre esport. Com sempre potser ha estat un xic llarga, però això acostuma a ser inevitable si tenim en compte els parlaments i les actuacions. La sortida ha estat igual que l’arribada; ràpida, silenciosa i sense aglomeracions. Podríem dir que els russos saben tots el paper que ocupen i la tasca que han de desenvolupar i això facilita que les coses surtin tal i com les tenen planejades…

Demà s’inicia el torneig i en un principi pel matí sabrem el rival de la primera ronda. Esperem començar amb bon peu que això sempre ajuda per la moral dels jugadors.