Derrota davant el Vallfogona per 6-4
La veritat és que no era el resultat esperat al llarg del matí, doncs les partides donaven a entendre que l’equip podia haver puntuat més i és una pena, hem tingut el que s’anomena mala sort. Ha estat una llàstima doncs els nostres jugadors han plantejat el matx amb serietat, positivisme i sentiment d’equip. El cronista gaudeix especialment d’aquest equip veient com el jugadors entenen com a propi tot allò que passa amb el col·lectiu.
La cara de l’equip estava liderada per Francesc RECHI -SuperPaco d’Andorra-, que jugava amb el David MONELL. La diferència d’elo, amb 300 punts del David més que el Francesc, s’ha imposat i ha guanyat amb una errada del nostre líder.
Però les partides de la resta de l’equip no ha estat exactament així. Han guanyat els RIBERA -el Pepe i el Serni- i els ALCÓN -l’Àlex i el Jaume- i la resta ha perdut d’una forma que considero injusta segons les partides que s’han plantejat podien haver donat més fruits dels que al final han donat.
En Marc SÁNCHEZ tenia la partida millor, potser guanyada amb una Caro-Kann amb blanques molt ben jugada, però el rival ha pogut activar-se i provocar errades que ha induït arribar a un final perdut. No obstant, el Marc ha plantejat la partida per guanyar-lo posicionament. El Marc és un bon jugador que no li ha sortit bé el final plantejat, però de ben segur que serà ho farà millor en les següents partides.
En Josep Maria MONTRAVETA, el nostre jugador “tapat”, ha perdut en una partida en la que estava millor. La veritat és que ha estat estranya la seva derrota. El Josep Maria és un jugador fort que torna a jugar, amb un rànking ELO molt baix, que probablement puntuarà molt bé en les pròximes rondes.
L’Ariadna DE LA RIVA ha plantejat la seva partida correctament. El problema ha estat que el seu rival s’ha activat. El cronista no ha vist si podia estar millor, però el que sí sap és que el seu rival no és més fort que ella. Penso que podia haver puntuat. L’Ariadna té passió i constància; probablement serà un taulell a seguir en les pròximes rondes.
En Jaume ALCÓN ha guanyat una partida llarga a un rival fort. El seu rival tenia més de 100 punts ELO de diferència, i mostrava un rànking més baix del que realment jugava. Cal destacar la qualitat del Jaume per controlar la tensió de les partides, havent guanyat sense cap tipus de pressió.
En Serni RIBERA ha estat el primer en guanyar. Ha guanyat amb 19 jugades, una victòria inapel·lable amb un rival de 100 punts d’ELO superior sense donar cap oportunitat al rival, que es va veure superat per la tàctica que el Serni li va plantejar. Cap crítica sinó dir que és passió pels escacs.
En David GORGUES ha perdut amb una posició que el cronista pensa que podia haver aconseguit més. La seva rival té molta experiència, però la veritat és que el David podia haver plantejat més problemes. El David porta anys sense jugar i necessita -com molts de nosaltres- trobar altre cop la seva forma.
En Marc MORENTE ha perdut una partida rara, ja que estava igualat i l’ha perduda per un detall tàctic al final. Penso que perdre una partida al final per aquests tipus de detalls són els que et fan pensar que els escacs són molt durs. “Un pas per l’home, un gran pas per l’humanitat”. És a dir, una petita errada en 4 hores, et costa tota una feina d’una bona partida, una pena.
En Pepe RIBERA ha guanyat amb 24 jugades. Ha plantejat una defensa Siciliana variant Pelikan, de caràcter oberta, en el que el seu rival no coneixia massa bé els temes de la defensa. Aquest fet ha comportat una activitat enorme del negre que ha implicat que finalitzés el joc després de 9 jugades acabada la teoria sense notar-se la diferència d’ELO entre els jugadors.
L’Àlex ALCÓN ha guanyat la partida davant un fort rival. La veritat és que ha estat la partida del matx, tant per l’interès de la partida com pels fets que, després de la partida, han succeït. L’Àlex ha superat amb escreix al seu rival i d’una forma que no es pot qüestionar. L’Àlex s’ha enfrontat a una defensa Leningrado en la que sempre ha estat millor i en la que el rival no ha sabut plantejar la millor disposició de les peces per defensar-se. El joc sòlid s’ha imposat davant del seu rival i ha guanyat en una partida llarga.
Voldria posar accent amb els fets que han passat durant la partida i després de la partida, sobretot tenint en compte la condició d’àrbitre d’escacs del rival del Àlex, en Joshua SOLANÍ.
En Joshua és un bon jugador amb un rànking als voltant dels 2.200 català que a la partida amb l’Àlex, quan estava clarament inferior i amb el resultat previsible de perdre la partida, feia sorolls innecessaris amb el bolígraf llençant-lo al costat del taulell, després d’anotar les seves jugades. Després de perdre la partida, quan sortia per la porta del club, al cronista li han dit que hauria donat un cop de puny a la porta de vidre trencant-la, tot desapareixent del lloc ràpidament.
Un àrbitre ha de ser un exemple per als nens, i en aquest cas no ho ha estat en absolut, llàstima.
I això és el que hi ha i el que tenim.
VALLFOGONA | 6 – 4 | ANDORRA B | |||
---|---|---|---|---|---|
1 | Monell, David | 2332 MC | 1 – 0 | 2041 | Rechi, Francesc |
2 | Solani, Joshua | 2181 | 0 – 1 | 2036 | Alcón, Àlex |
3 | Fabrega, Sergi | 2099 | 0 – 1 | 2022 | Ribera, Josep Mª |
4 | Parramon, Jaime | 2013 | 1 – 0 | 1968 | Morente, Marc |
5 | Montoliu, Imma | 2011 | 1 – 0 | 1889 | Gorgues, David |
6 | Voltes, Andreu | 1966 | 0 – 1 | 1873 | Ribera, Serni |
7 | Solani, Joel | 1963 | 0 – 1 | 1870 | Alcón, Jaume |
8 | Farre, Enric | 1904 | 1 – 0 | 1733 | De la Riva, Ariadna |
9 | Tarrago, Robert | 1860 | 1 – 0 | 1700 | Montraveta, Josep Mª |
10 | Balasch, Eduard | 1849 | 1 – 0 | 1620 | Sánchez, Marc |
Josep Ribera Baztan
Candidate Master | President GEVA
Per més informació visiteu els següents enllaços:
Portal Lliga Catalana 2019
Bases Lliga Catalana 2019
Galeria Fotografies a Flickr
Antiga Casa Pairal d’Andorra la Vella
Carrer Prat de la Creu 68 – Plaça Lídia Armengol
Sala de Joc per la Lliga Catalana 2019 de TOTS els equips del GEVA-CEA