Un mal dia on els nostres jugadors no han pogut puntuar
Plató, filòsof Grec del segle IV a.C i pare de la filosofia, va ser el primer que, de forma magistral i a través d’un relat anomenat mite de la caverna, va il·lustrar de forma metafòrica fins a quin punt vivim en una societat on el que percebem és simple ficció, irreal.
El cronista no pretén escriure la present crònica parlant de filosofia, però si plantejant la realitat del país i de la organització del torneig i la realitat dels nostres jugadors.
En primer lloc com a reflexió general, la informació que ens arriba és diferent amb la realitat que es mostra al turista quan passa uns dies al país de Plató com és Grècia.
Grècia és un país pro-europeu, segur i amb un nivell de vida similar al que podria ser Espanya. I anant més lluny el sotasignat, com a crítica, podria afirmar que s’ha construït al país sense seguir un ordre, com ha passat també, per exemple, a la Italia antiga.
Podríem dir també que la informació mostrada pels mitjans d’informació no es correspon amb la realitat del país. Efectivament la televisió ens mostra unes imatges de violència i agressivitat de l’habitant grec que no es correspon amb el dia a dia.
En segon lloc, nosaltres ens trobem en un ressort de luxe, de cinc estrelles. No obstant, al igual que el mite de la caverna, l’Hotel no és tant luxós com el lector es podria imaginar, doncs hi ha detalls que ens comuniquen que temps passats van ser millors.
Voldria dir, que seria injust per la organització, per l’esdeveniment del mundial i per les instal·lacions queixar-se. Les vistes de l’habitació són al mar i són espectaculars, l’Hotel té joieries, hi han dos casinos, i el ressort està composat per varis hotels amb varies piscines amb tobogans.
I en tercer lloc, seguint amb el relat de Plató, el filòsof va anar més lluny amb la seva metàfora, doncs de la mateixa forma que ens està dient que “no tot el que llueix és or”, és a dir, que la realitat que se’ns presenta és falsa, ens deixa pensar, a sensu contrari, que malgrat no rellueixi és or.
I és en aquest extrem que el sotasignat es voldria parar a explicar els resultats dels nostres joves.
En Marc avui ha perdut en la categoria sub-14 amb un rival teòricament inferior essent la quarta derrota consecutiva. Malgrat aquest resultat que sembla tant dolent, cal remarcar que el resultat no mostra la realitat de les partides, havent tingut totes les partides millor i un parell guanyades que tant sols des d’un punt de vista astrològic es podria explicar.
L’Àlex ha perdut avui, tenint un punt sobre quatre. La categoria sub-16 és més forta, i veiem com els participants són nens professionals. No obstant són partides amb lluita on no sempre és fàcil preveure el resultat. De ben segur que en les partides posteriors els resultats li acompanyaran.
El Pepe ha perdut també. Un punt sobre quatre. Les partides del Pepe són tàctiques, on els seus rivals mostren més experiència en el joc i treball. Voldria posar accent que si bé les partides es conten per derrotes, la qualitat de la tàctica de les partides podria anar a favor.
Els nostres jugadors participants tenen condicions, voluntat de treball i el més important, passió. Els hi falta més joc -jugar tornejos- i treball estructurat.
Plató va viure en una època on no existien les ulleres. Pot ser, si hagués tingut, no hagués parlat en sentit figurat i hagués explicat les coses tal com són.
El mito de la caverna de Platón es una metáfora filosófica que ilustra hasta qué punto vivimos en una sociedad donde lo que percibimos es simple ficción.
Platón fue un filósofo griego seguidor de Sócrates y maestro de Aristóteles. En 387 fundó la Academia, institución que continuaría su marcha a lo largo de más de novecientos años y a la que Aristóteles
Josep Ribera Baztan
Candidate Master | President GEVA