Amb la participació de tres joves jugadors del Principat
Gran Hotel BALI és un Hotel ubicat a Benidorm, província d’Alacant, on es celebra des de fa 15 anys i habitualment al mes de desembre un ventall de tornejos d’escacs pels aficionats amb un rànquing inferior a 2.300 ELO FIDE.
Darrerament s’han afegit també a l’Hotel BALI altres tornejos; un per jugadors inferiors a 2.000 d’ELO i tornejos sub-10, sub- 12, sub- 14, sub- 16, sub- 18 i tornejos per equips de nens. És a dir, tornejos dirigits a aficionats amb una bossa de premis important i amb la clara intenció d’emplenar, juntament amb jubilats, l’Hotel BALI.
No voldria començar la crònica dels nostres jugadors sense fer una crítica de tipus constructiu envers a aquest tipus de tornejos, doncs el present cronista entén que és una llàstima que la participació estigui motivada per motius econòmics justament per aficionats, quan en realitat qui haurien d’optar per aquests tipus de premis són els professionals i no els aficionats.
Si els aficionats aspiren a premis de professionals, i els professionals tant sols poden aspirar a premis d’aficionats, significa que alguna cosa dolenta està passant al sector i, de la mateixa forma, significa que caldria canviar algunes coses per part de les Federacions.
A més, humilment, penso que existeix una gran contradicció. Si es limita als professionals per accedir als premis, per coherència, estaríem d’acord en limitar el professionalisme.
No obstant, semblaria que tothom està d’acord en augmentar el seu propi nivell i semblaria, també, que els clubs prefereixen que els seus equips estiguin formats per jugadors forts. En fi, tant sols ha estat un pensament del sotasignant el qual ha volgut compartir amb el lector.
Aquest any, han participat tres jugadors del Principat, el Marc MARTINEZ, el Serni RIBERA VEGANZONES i el Pepe RIBERA VEGANZONES. Passem a repassar la trajectòria, aspiracions, actuació i conclusió dels futurs jugadors forts d’Andorra.
El Marc MARTINEZ jugava el torneig sub-12, amb un rànquing de més de 1.700 ELO FIDE, partint de la posició número 3. Òbviament les seves expectatives era quedar entre els primers entre els joves de la seva categoria.
Després de jugar el Torneig sub-12 i unes ràpides del torneig, en Marc va quedar vuitè, empatat al cinquè, i a més va quedar segon sub-12 al torneig de ràpides. Ha estat una actuació en coherència amb les seves aspiracions, doncs ha quedat amb els primers de la classificació.
En Marc té un joc sòlid que poc a poc es comença a formar. Es denota dificultat per guanyar-lo i la prova d’aquesta afirmació és que no va perdre cap partida. És bon jugador de partides ràpides amb les idees clares en la seva execució.
En fi, en Marc és un bon jugador de sub-12 que anirà progressant el seu joc si continua amb la mateixa passió. El cronista està segur que a la categoria sub-14 continuarà amb la mateixa dinàmica en quan als resultats.
En Pepe RIBERA VEGANZONES, es presentava al torneig sub-2.000 amb la voluntat d’adquirir experiència i amb la voluntat d’equiparar el seu rànquing al seu nivell. El seu ELO era de 1.620, un rànquing inferior al seu nivell, sense haver-lo poder pujat en el darrer torneig com va ser el Torneig Provincial de Lleida.
El joc que va presentar ha estat indecís, fet que li ha comportat derrotes sense gaire justificació. El Pepe té una bona tàctica, però de vegades té errades que li han fet perdre partides injustificades.
No obstant, ha estat un torneig molt profitós, doncs s’ha arribat a la conclusió que ha de tenir un repertori bàsic d’obertures per després ampliar-lo. La conclusió final és que el joc no ha estat el que s’esperava, però el torneig ha estat bo. La puja de 30 punts d’ELO confirmen aquesta opinió.
En Serni RIBERA VEGANZONES, el benjamí de l’expedició essent encara sub-10 es presentava al torneig sub-2.000 sense cap tipus d’expectativa. L’aspiració del Serni era enfrontar-se amb jugadors més forts que ell i entrar a “ballar” amb el seu baix rànquing.
S’ha dit que el Serni es presentava al torneig sub-2.000 sense cap aspiració. Però és que aquesta pretensió es justifica perquè el nen arribava al torneig havent quedat al Torneig Provincial de Lleida sub 2.000 cinquè, havent fet 6 punts sobre 7, -6 victòries i dues taules-, amb una puja de 150 punts d’ELO FIDE, i havent quedat primer empatat amb el Sr. Joan MOSCOSO al darrer torneig de ràpides organitzat pel CEA, el Torneig Pirineu.
És a dir, el Serni va arribar amb moral, i amb moral va jugar el torneig finalitzant amb 4.5 punts, amb una altra puja de 97 punts FIDE. El joc del Serni és el joc perillós que toca els nassos propi d’un nen que ara, a més, es comença a solidificar. Emprenyador pot ser seria l’expressió.
En definitiva, jugar un torneig d’escacs fora d’Andorra per part d’un jugador del Principat sempre és positiu, enriquidor i, perquè no dir-ho, necessari.
Un torneig per repetir.
Signat: Josep RIBERA.