La Federació d'Escacs Valls d'Andorra, gràcies a la col·laboració del Banc Agricol i Comercial d'Andorra, intenta fer, anyalment, actes de promoció dels escacs al nostre país. 

Aquesta promoció, sempre amb figures d'alt nivell, va començar amb la visita del Gran Mestre búlgar Vesselin Topalov l'any 1999. Pel 2000 hem tingut continuïtat amb la visita realitzada per la millor jugadora de tots els temps, la Gran Mestre hongaresa Judith Polgar. 

Hem de destacar dos actes, el matx de partides ràpides i la sessió de simultànies. El matx enfrontarà a la jugadora amb el Mestre Internacional i professor de la Federació d'Escacs Valls d'Andorra Oscar de la Riva. Les 6 partides es jugaran a un ritme de 5' + 3'' per jugada i serà arbitrat per l'Àrbitre Internacional Valerio de la Cruz. L'encontre serà difós amb un projector gegant i es podran seguir les partides en directe per Internet.

Les simultànies a vint taulers faran que els convidats ( autoritats, personalitats i altres membres de la societat andorrana ) tinguin l'experiència d'enfrontar-se a la campiona, a l'hora que farà arribar la pràctica del nostre esport a tots els nivells de les institucions andorranes.

La veritat és que fer unes valoracions sobre l'encontre davant d'una jugadora del nivell de Judith Polgar sempre han de ser positives per qualsevol jugador d'escacs. 

Mai m'havia enfrontat a cap jugador en un matx, ja que aquests han començat a proliferar en els darrers anys, i l'única experiència anterior amb jugadors del nivell de la Judith la tenia en diferents partides dels diversos opens i tancats on havia pres part. 

Un cop vist el resultat final de l'encontre, hom pot pensar que la Judith ha passat per sobre meu sense donar-me cap opció de fer quelcom positiu o de lluitar per aconseguir guanyar en alguna partida.  De totes maneres les valoracions que jo puc treure sobre les partides són ben diferents. En primer lloc considero molt positiu pel meu progrés com a jugador, independentment del resultat, realitzar un encontre d'aquestes característiques amb un jugador de l'élite mundial ja que t'ajuda a conèixer de més a prop el seu nivell de joc, i comparar-lo amb el propi.

Està clar que que el nivell de joc del meu rival així com la seva experiència eren molt superiors, però jo vaig intentar suplir aquestes mancances amb il·lusió i ganes de fer-ho el millor possible, lluitar e intentar que el públic assistent s'ho passés d'allò més bé.

L'encontre fou més disputat del que va reflectir el marcador final, i crec que el millor per entendre el que va passar és explicar-ho partida per partida.

La primera partida era força important ja que acostuma a marcar l'encontre. Finalment em va ocórrer el pitjor, és a dir, vaig perdre una partida totalment guanyada, amb una peça d'avantatge sense més compensació que els meus destrets de temps. Vaig encertar en plantejar l'obertura Trompovsky i sempre vaig mantenir un lleuger avantatge que vaig anar incrementant. Quan tot semblava fet una greu errada em va fer perdre la partida així com part de la confiança dipositada en les meves possibilitats.

A la segona vaig triar una Francesa (que tampoc jugo habitualment!) i sorpresa, Judith va triar la variant Tarrasch evitant així la meva preparació. Vaig capturar un peó a l'obertura cedint així tota la iniciativa, però una bona defensa em va portar a una posició clarament favorable que vaig desaprofitar acabant amb taules.

A la tercera, segona Trompovsky on vaig sortir amb un lleuger avantatge d'obertura, però la tria d'un pla incorrecte va cedir la iniciativa en mans de la jugadora húngara que no ho va desaprofitar.

En la quarta vam repetir la variant de la Francesa de la segona, però no vaig encertar amb el pla defensiu i em vaig quedar amb una posició espantosa. Quan la victòria semblava que estava apunt de produir-se un error de la Judith em va tornar a la partida on vaig desaprofitar les meves opcions pels meus problemes amb el rellotge.

Per la cinquena, Judith va evitar la Trompovsky i vam jugar una estructura similar al Drac de la Siciliana on no vaig estar gaire encertat. Crec que aquesta fou una de les victòries més còmodes del meu rival.

A la sisena em vaig deixar d'experiments i vaig jugar la meva Siciliana de sempre, però en un moment donat, quan encara estàvem dins la teoria, vaig confondre l'ordre de jugades el que m'hauria d'haver costat una derrota immediata. En lloc d'això una errada del rival em va permetre igualar la partida que finalment vaig perdre per, novament, els problemes de temps.

Bé, com a conclusió general crec que el resultat final fou una mica injust, però de totes maneres el valor escaquistic que va tenir, tant per mi com pels escacs al Principat, las visita de la Judith no té valor i ben segur que servirà per millorar, enriquir i difondre l'autèntica imatge que vol donar el nostre esport arreu del món.