|
La institució del coprincipat té l'origen en
els Pareatges signats al segle XIII entre el bisbe
d'Urgell i el comte de Foix.
Pel costat de Foix, els drets de coprincep van
passar per herències a la corona francesa al segle
XVI. L'actual parlament, o poder legislatiu, anomenat
Consell General, té l'origen a l'any 1419,
amb la creació del Consell de la Terra.
L'any 1866 comença a Andorra un procés democratitzador
amb la Nova Reforma, que modernitza el sistema
electoral. El 1933, el Consell General instaura
el sufragi universal masculí, i el 1970 es concedeix
el dret de vot a la dona.
L'any 1978 el tradicional nombre de sis parròquies
és augmentat a set. Les parròquies (divisions
administratives i territorials), gestionades pels
comuns (ajuntaments), són Andorra la Vella, Canillo,
Encamp, Escaldes-Engordany, La Massana, Ordino
i Sant Julià de Lòria.
Al principi de 1981 és instituït el Consell Executiu
"el Govern", presidit pel cap de Govern i compost
per ministres, destinat a aplicar la política
de l'Estat.
La modernització d'Andorra culmina el 14 de març
de 1993 amb l'aprovació, mitjançant referèndum,
del text constitucional, amb el qual el país queda
definit com un Estat de dret, democràtic i social.
Gràcies a la Constitució Andorra s'incorpora
progressivament als organismes internacionals:
l'ingrés a I'ONU té lloc al juliol de 1993; l'ingrés
al Consell d'Europa, al novembre de 1994.
Des de l'aplicació de la Constitució, la representació
al Consell General (Parlament) és mixta.
Dels vint-i-vuit consellers generals que el componen,
catorze són elegits en l'àmbit nacional
mentre que els catorze restants són elegits
a raó de dos per cada parròquia.
El Consell General està presidit pel síndic
general i el subsíndic.
|